Un debat ordenat sobre la Vegueria

S'anuncia un nou capítol en la interminable saga de la Vegueria de l'Alt Pirineu. Ara, els municipis de Montellà i Martinet i de Lles de Cerdanya, per boca dels seus alcaldes, amenacen amb escindir-se de la Cerdanya si la comarca no forma finalment part de la vegueria de l'Alt Pirineu.

L'alcaldessa de Lles, però, ha matisat que si mai el municipi ha d'abandonar la Cerdanya, abans es faria un referèndum consultiu sobre aquesta qüestió.

Jo ja no sé si riure o plorar amb aquest tema. Però les coses estan així: bona part de la Cerdanya no vol formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu, batejada irònicament pel vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, com la vegueria dels pobres.

Uns altres -Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya- no volen a sentir parlar del contrari, fins al punt d'amenaçar amb la secessió.

Des de Puigcerdà es veu amb mals ulls això que la capitalitat de la vegueria deixi tan poca cosa per a la Vila, a més de la secular desconfiança vers la Seu d'Urgell, suposo que pel fet de ser ciutats pirinenques de potència similar i competidores totes dues pel control del territori i dels recursos econòmics de la zona.

D'altra banda, la Val D'Aran tampoc vol sentir-ne a parlar, d'això de la Vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran). Afegiu-hi que la Cerdanya vol una llei pròpia -cosa que no recolza ni la mateixa Val d'Aran, que creu que per a si mateixa sí que val la llei pròpia però per als altres no.

Des de la ciutat de Lleida, se'n diuen pestes de la "pèrdua" del Pirineu "de Lleida", mentre que sembla que a Girona ni s'han assabentat que un fragment de la Cerdanya pertany a aquesta demarcació.

I per acabar de marejar la perdiu, també ha resorgit un altre cop la vella idea d'integrar la Cerdanya a la Catalunya Central.

Mentrestant, passa el temps i no sembla que s'obri un debat seriós, almenys no entre els ciutadans. Potser, les postures estan massa enrocades. Per exemple, quan m'he manifestat a favor o en contra d'alguna d'aquestes idees, ràpidament han aparegut crítiques ferotges envers la meva postura, quan no deixava de ser una simple opinió personal.

Sembla que la vegueria de l'Alt Pirineu aixeca massa susceptibilitats i la cosa no es resoldrà amb un simple debat, ni des de la base, ni des de les institucions.

Perdoneu-me que ho digui així, però crec que entre tots hem organitzat un guirigall enorme, on ja ningú no sap què vol ni on és i on sembla que estiguem en un concurs per veure qui la diu més grossa.

Crec que hauríem de reflexionar molt seriosament sobre les següents qüestions:

1) Volem continuar amb el sistema actual, més o menys modificar, o volem tots una vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran) d'algun tipus?

2) Tenim una capital única i central o anem a cercar un model descentralitzat, amb vàries capitals a les ciutats més importants?

3) Què passa amb la Cerdanya gironina a efectes provincials i de llei electoral central? S'ha de modificar la llei orgànica sobre els límits provincials o les vegueries se superposaran a les províncies i continuarem tenint una divisió provincial a la Cerdanya?

4) Cal aplicar el reconeixement de l'especificitat cultural i política dera Val d'Aran fins al punt que aquesta comarca no pertanyi -si així ho vol- a la nova vegueria?

5) Què cal fer, administrativament, per resoldre definitivament la divisió provincial de la Cerdanya?

6) Tenim tots clars que som al Pirineu i que tenim unes problemàtiques comunes o cadascú vol anar de per lliure, opció potser menys lògica, però igual de legítima?

7) Qui finançarà la nova vegueria, cas que aquesta sigui l'opció triada? Serà la vegueria dels pobres?

8) Té la Cerdanya uns trets diferencials especials que fan que hagi de tenir una llei pròpia, similar a la dera Val d'Aran, independentment que formi part de la nova vegueria?

9) Es pensa consultar democràticament amb els habitants del territori aquestes qüestions o la cosa es resoldrà als despatxos de Barcelona?

10) Finalment, hi ha il•lusió per aquesta nova vegueria? Qui la vol exactament i per què? Suposarà un impuls econòmic per al Pirineu o serà una sagnia més de funcionaris i de burocràcia?

Debatem ordenadament sobre aquests punts o sobre d'altres de similars i deixem-nos estar d'emocionalismes o de patriotismes de campanar. Crec que el futur del Pirineu, bé s'ho val.

Vandalisme i incivisme

Continuen els actes de vandalisme nocturn de cap de setmana a Puigcerdà. Ara li ha tocat el rebre a la botiga situada a la cantonada entre el carrer Alfons I i el carrer d'Espanya.

Sembla ser que dissabte per la nit, uns brètols van llançar una tanca de protecció de les obres del passeig 10 d'abril contra l'aparador de l'esmentada botiga i la van destrossar.

Pel qu m'han explicat, algú (la guàrdia municipal?) els va localitzar i els brètols van respondre amb actitud desafiant.

Espero que aquest cop, la càmera de seguretat de la Caixa hagi pogut enregistrar els fets i el pes de la llei recaigui sobre els agressors.

D'altra banda, també relacionat amb el passeig 10 d'abril, voldria felicitar l'Ajuntament de Puigcerdà pel fet de multar els cotxes que hi havia estacionats irregularment en la zona d'obres del passeig 10 d'abril, diumenge al vespre.

Naturalment, gairebé tots eren de fora. Possiblement, molts dels seus usuaris estaven a missa de vuit. Però veure el passeig ocupat salvatgement pels cotxes -alguns dels quals no entenc ni com van arribar a poder estacionar-hi- donava pena.

M'alegro que, al menys, hagin estat exemplarment sancionats. Si volen aparcar el cotxe, que facin com tothom: o que caminin i el deixin als afores o bé que paguin les tarifes del pàrquing SABA, com tots els vilatans hem de fer.

Balanç personal

Quan miro la quantitat d'entrades que he fet en aquest bloc (544) des del febrer del 2006, quan el vaig obrir, arribo ràpidament a la conclusió que he escrit força. Si fem cas de les estadístiques, surt a una mitjana de 11,5 entrades per mes, o sigui, una cada 3 dies, si fa no fa.

La major part dels temes tenen relació amb la Cerdanya o amb fets relacionats amb la Cerdanya, tot i que també hi ha reflexions socials, polítiques i lingüístiques. De fet, hi ha una mica de tot.

El bloc -si he de fer cas als comptadors interns- se'l mira força gent cada dia, tot i que he de reconèixer que mai no he escrit per tenir més o menys audiència. La prova és que no m'he decidit a posar un comptador de visites fins fa poc menys d'un mes.

D'altra banda, pel que fa al contingut, si veiem els elogis i els retrets que molts lectors s'han dignat a deixar a la secció de comentaris, molts dels temes que he tractat són força punyents.

I després, és clar, estan les conseqüències, que n'hi ha hagut. En determinats sectors estic poc menys que vetat, cosa que considero una llàstima, perquè mai no he tingut la voluntat d'anar a favor de ningú ni en contra de ningú. Simplement, he posat per escrit la meva opinió raonada de la manera més educada possible.

També hem vist en aquest període altres blocs que no han seguit aquesta tendència i que s'han emparat en l'anonimat per fer greus desqualificacions personals contra persones particulars i polítics, cosa que trobo molt lamentable.

És el que té internet: la possibilitat de l'anonimat. És per això que sempre he signat els meus escrits amb el meu nick i el meu nom real, per evitar suspicàcies innecessàries. Que això m'ha guanyat enemics? Bé, què li farem! No era la intenció. Però entenc que quan algú se sent criticat pugui reaccionar de mala manera.

De fet, si hagués estat la intenció, aquest bloc hauria estat molt diferent. Els temes, possiblement haurien estat els mateixos, però hauria acompanyat les "denúncies" amb fotografies, dibuixos humorístics i hauria emprat un llenguatge molt més àcid. I per descomptat, sempre des de l'anonimat.

També us he de dir que mai ningú d'aquells que s'han pogut sentir criticats no m'han vingut i m'han dit: Escolta, t'has passat, per això o per allò. S'han limitat a posar-me al sac dels enemics, amb la qual cosa tothom ha sortit perdent.

Sóc el primer de reconèixer que em puc equivocar en les meves opinions. A fi de comptes, per les meves mans no passen els documents oficials que passen per les dels polítics i reconec que em poden mancar dades. Crec que estic ben informat, però això no vol dir que sigui perfecte ni de lluny.

És per això que he trobat molt significativa la manca de debat. Quan hi ha hagut algun comentari al bloc, generalment ha estat d'un d'aquests dos tipus:

- Molt bé, nano, continua fontent-los canya! (???)

o bé:

- És lamentable que sempre et figuis amb tal o qual persona/institució.

Cap de les dues aporta cap raó, com podeu veure. Fotre canya a qui? I per què? I què en trauré de ficar-me amb no-sé-qui si després continuaran fent allò que els roti?

I si tan lamentable és el que dic, per què no es contraargumenta?

En fi, sigui per un motiu o per un altre, crec que a la comarca hi ha una mancança molt seriosa de cultura democràtica per part de tothom. La crítica sempre és considerada destructiva i personal, mai com un toc d'atenció d'un ciutadà de a peu.

Quan no estic d'acord amb l'acció del govern, li estic fent el joc a l'oposició. Com si no tingués altra cosa que fer! L'oposició que faci la seva si mai vol conquerir el poder. Però no serà gràcies a aquest bloc, això us ho ben asseguro, ja que només són opinions.

Si el polític de torn té por de les opinions d'un ciutadà corrent, potser que s'ho faci mirar. No represento cap grup, ni cap partit, ni cap lobby. Només sóc un vot que, quan arribi l'hora, serà dipositat a l'urna corresponent, per això no patiu, però no em considero cap cavall de Troia ni cap veu clamant al desert.

Tanco l'any amb aquesta reflexió perquè darrerament he vist que, tot i sense voler-ho, el bloc s'ha polititzat en excès. Per tant, el proper any, continuaré tocant els temes que afecten a la nostra comarca, però procuraré fer-ho des d'una perspectiva més àmplia.

Això no vol dir que deixi de dir què opino sobre les coses, però s'apropen les eleccions i no vull que se'm confongui amb un altre partit polític. Així que continuarem opinant, però d'una manera més calmada.

La política de partit, que la facin els partits, que aquesta és la seva tasca. Jo em limitaré, quan pugui i vulgui, a opinar.

Bon Any a tothom!

Balanç del 2009 (i II)

Pel que fa a la resta de la comarca, podem destacar uns quants fets notables. L'Ajuntament de Bolvir ha comprat els terrenys del Castellot i té intenció de fer un punt d'informació sobre els ibers a la Cerdanya.

L'Ajuntament de Bellver ha inaugurat el Centre Cívc, un local molt interessant i continua recuperant el Carnestoltes tradicional del Pirineu.

A Llívia continuen amb el seu magnífic festival de música, tot i que una mica retallat enguany per efectes de la crisi econòmica. També han remodelat l'Ajuntament i aviat s'inaugurarà la nova farmàcia-museu.

A Alp, s'ha fet nova la carretera entre Masella i Molina i s'han ampliat algunes pistes d'esquí. Com a positiu, s'augmenta el domini esquiable de les estacions; com a negatiu, s'han malmès algunes zones d'especial interès ecològic.

També s'han donat passos per constituir un consell transfronterer d'alcaldes que permeti superar d'alguna manera la divisió estatal de la Cerdanya en dues parts artificials.

A Portè hi ha projectes d'unió entre l'estació d'esquí local i l'estació andorrana del Pas de la Casa.

Dins dels projectes transfronterers, a part de l'Hospital de Puigcerdà, també es treballa sobre l'Escorxador transfronterer d'Ur.

Les vies del tren han estat millorades, cosa que ha augmentat la qualitat del trajecte Ripoll-Puigcerdà. Per desgràcia, el tren continua trigant el mateix que sempre i continua patint incidències quan fa mal temps.

D'altra banda, sembla que de moment s'allunyen el tambors de guerra per la captació d'aigua del Segre per enviar-la -via túnel del Cadí a Barcelona- però es tornen a sentir veus sobre la carretera de la Vinyola que ha de "millorar" la connexió entre el túnel del Cadí i el túnel del Pimorent.

Potser el més destacable de tot ha estat la crisi, que ha aturat en sec la construcció a tota la comarca, no només a Puigcerdà, amb les repercusions que això ha comportat sobre l'economia local.

L'any vinent, el 2010, serà el darrer de la dècada. Es tancarà un període de creixement ràpid i fulgurant de l'economia amb una davallada important que està per veure quan i on s'aturarà. Les coses han canviat força des d'aquell mític 1 de gener del 2001 que iniciava el segle XXI. Però no ens avancem: encara resta un any per concloure aquesta dècada tan especial.

Balanç del 2009

S'apropa el final de l'any i és hora de començar a fer balanç d'allò que han estat els darrers dotxe mesos.

Hem vist a Puigcerdà una profunda remodelació urbanística motivada per la construcció del nou Hospital Transfronterer, al voltant del qual sorgirà un nou barri i que desplaçarà el centre demogràfic de la Vila cap als afores i la reforma de les places de l'Ajuntament, dels Herois, de Santa Maria, el passeig 10 d'Abril i, properament, la plaça Cabrinetty.

Aquesta reforma ha provocat protestes d'un cert sector de comerciants de la Vila per la pèrdua de places d'aparcament al centre del poble.

Les reformes urbanístiques han comportat també una certa reordenació del tràfic rodat de Puigcerdà.

El desplaçament del centre cap a la perifèria s'ha vist reforçat al sector de la baronia amb nous locals de lleure i al sector de la closa de l'àngel, l'edificació d'un punt d'informació sobre el Tractat dels Pirineus, al costat de l'escola Llums del Nord.

En un futur no gaire llunyà està prevista la creació d'una nova escola al mateix sector per donar sortida a les necessitats educatives de la Vila.

D'altra banda, s'ha reordenat el pàrquing de les Teresines i s'ha fet molt més accessible i amb un major nombre de places.

També s'està aixecant un nou edifici esportiu al Poliesportiu de Puigcerdà, que servirà per donar sortida a la demanda creixent de certs esports.

Ha estat, doncs, un any important en inversions urbanístiques, amb més o menys encert i amb més o menys consens ciutadà.

Pel que fa a allò que encara cueja, està l'activació del Museu o el problema dels aparcaments.

Però sense dubte, allò que més ha marcat l'any 2009 ha estat la crisi econòmica, que ha afectat especialment la construcció i en menor mesura el turisme. Això ha comportat una rebaixa important d'ingressos públics (impostos, llicències d'obres) i privats (beneficis empresarials, inversions). També hem vist com una part de la població forània retornava als seus països d'origen, en no tenir aquí feina.

Finalment, hem pogut veure com alguns municipis cerdans han decidit optar per organitzar referèndums sobre l'autodeterminació de Catalunya. El primer d'ells, Bolvir, amb una bona participació (més del 42% del cens) i altres s'estan preparant: Alp i possiblement Bellver de Cerdanya.

Ha estat, això sí, un any atípic, fruit de la cojuntura econòmica i d'aquesta sensació de desànim i d'inseguretat que voleia una mica pertot arreu. Esperem que el proper any sigui millor que aquest.

Bolvir

Diumenge per la nit vaig anar a Bolvir a presenciar el recompte de vots del referèdum pel dret a decidir que s'hi va celebrar. El petit local electoral on es va celebrar la consulta estava atapeït de gent il•lusionada i feia molta calor.

Després de les vuit, van votar els membres de la taula i es va procedir a l'escrutini, que va ser aclaparadorament favorable vers al "Sí", tot i que es van registrar força vots en blanc. Tot i així, la participació va ser d'un 42,5%, cosa que indica que els habitants de Bolvir es van prendre seriosament la consulta.

L'ambient que es vivia va ser el millor. Alguns comentaris eren ben remarcables, com:

- Jo feia molts anys que no em ficava en política.

Però això suposo que era una cosa diferent. No era política, sinó Política, amb p majúscula.

Un cop passat el moment, què podem dir del que va passar diumenge a Bolvir?

En primer lloc, vull felicitar a l'Ajuntament i als seu alcalde, Bartomeu Baqué, per donar suport a la consulta. Crec que va ser un èxit de participació i de civisme.

En segon lloc, vull felicitar els bolvirencs per anar a votar sobre una qüestió tan trascendental, tot i que la consulta fos simbòlica i no vinculant.

En tercer lloc, potser que altres municipis de la comarca es posin les piles i convoquin referèndums. Molts volem expressar la nostra opinió democràticament en una urna. I això va especialment per Puigcerdà, que no sé a què espera, exactament. Per sort, altres municipis, com Alp, ja han iniciat el camí.

Finalment, crec que encara que els resultats no siguin tan epectaculars com a molts ens agradaria, aquestes votacions són un exercici cívic democràtic molt engrescador que marca una línia a seguir. Tant de bo no ens ho carreguem amb divisions internes, com solem fer sempre els catalans.

Ja en van dos!

Primer va ser Bolvir, qui em sorprendre gratament anunciant que permetria que es fes un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya el dia 13 de desembre del 2009. Ara, és Alp que s'apunta al carro i anuncia un altre per al dia 28 de febrer del 2010.

Sobre aquest tema ja parlat en altres ocasions llargament i extensament així que només hi afegiré un comentari: enhorabona! I tant de bo que tots els cerdans puguem votar lliurement sobre aquest tema ben aviat!

Colla de salvatges

El dia abans de la inauguració del pessebre monumental ubicat a la plaça Santa Maria de Puigcerdà, algun graciós (o graciosos) van decidir que allò no podia ser i es van dedicar sistemàticament a destrossar el pessebre. Afortunadament va poder ser reconstruït, amb presses i amb l'ajut d'uns quants voluntaris, a temps per a la seva inauguració.

Ja he parlat altres vegades dels brètols i de les salvatjades que alguns incívics (per no fer servir una paraula més forta) ocasionen al mobiliari urbà de la Vila, o al seu arbrat, però és que algunes coses dolen més pel simbolisme que representen.

Jo, que no em considero creient, trobo del tot inacceptable que s'ataqui d'una manera tan grollera un símbol cristià com és el pessebre. És més, encara que hom no es consideri cristià o creient, no deixa de ser una obra d'art i un regal al poble. Només per això ja caldria tenir un cert respecte.

Però sembla que el civisme no està de moda. Algunes persones tenen tan poques neurones al seu cervell que si els poses una llanterna a l'orella se'ls il•luminen els ulls, de tan poca massa encefàl•lica com en deuen tenir.

La destruccció de símbols artístics i religiosos presagia el pitjor. Demostra que en la nostra societat hi ha un càncer amagat que es dedica a destruir allò que representa quelcom de positiu per als demés. No em puc creure que es tracti d'una simple bretolada. I si fos només això, em pregunto què deuen tenir al cap els personatges sinistres que han fet malbé el pessebre.

El més important de tot és la convivència pacífica i l'acceptació de l'altri. Jo puc no creure en segons què, però ho respectaré i fins i tot lluitaré per tal que un altre pugui exercir el seu dret de consciència i la seva llibertat. Pel que sembla, no tothom pensa així.

Potser estic exagerant. Potser no va ser més que una bretolada de quatre borratxos drogats que la van emprendre amb el pessebre perquè era visible i que, sinó, l'haurien empès amb qualsevol altra cosa. Tot i així, es veia venir. Fa uns dies, quan estaven muntant el pessebre recordo haver fet el comentari:

- Aquest pessebre no arribarà sencer al dia de la seva inauguració.

Hauria preferit equivocar-me, però hom ja és gat vell i m'ho veia venir. Siguin autóctons, siguin foranis, a la Vila tenim una col•lecció de cretins que no respecten res i als quals tot se'ls en fot. Només espero que algun dia esbrinem qui són aquests "angelets", com a mínim per tenir-ne constància i saber de quin mal ens dol.

Llogari Pujol a Puigcerdà

Dissabte dia 5 de novembre, a les 18h, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà tindrem la sort de poder escoltar una conferència a càrrec del polèmic teòleg Llogari Pujol, titulada: "El Nou Testament descodificat. Les fonts egípcies del Nou Testament".

Llogari Pujol, autor del reconegut llibre: "Jesús, 3.000 años antes de Cristo", ha estudiat a fons el Nou Testament i ha arribat a la conclusió que bona part del seu contingut s'ha d'interpretar segons les fonts egípcies originàries i que va ser escrit a Egipte, emprant com a base antigues -però conegudes- narracions egípcies.

L'autor ens il•lustrarà sobre aquesta polèmica i revolucionària teoria en la seva interessant conferència, a la qual hi esteu tots convidats. Crec, sincerament, que val molt la pena escoltar-lo almenys un cop a la vida, especialment si hom té una base cultural cristiana, perquè allò que diu pot ser un fort revulsiu per les creences ortodoxes establertes.

Llogari Pujol va aparèixer fa un temps a la Contra de La Vanguardia i també ha participat en programes de ràdio. En algun lloc, fins i tot, ha estat vetat, possiblement per la por a l'efecte que les seves teories, de les quals aporta proves molt contundents, poguessin produir sobre l'audiència.

Per tant, us recomanem que hi aneu i no deixeu passar aquesta oportunitat. De ben segur que, un cop finalitzada la conferència, no tornareu a veure segons quines creences de la mateixa manera que abans.

Energies alternatives a la Cerdanya

Dissabte dia 28 de novembre, el Grup de Recerca de Cerdanya va organitzar una taula rodona al Museu Cerdà, titulada: "Les energies alternatives a la Cerdanya", on es van exposar els diferents pros i contres d'aquest tipus d'energies i de com estan implantades a la comarca.

Al llarg de l'acte es van anar debatent diferents temes i les principals conclusions a què es va arribar varen ser les següents:

- Cal estudiar cada cas concret per determinar si en una instal•lació determinada s'ha de fer servir una o altra energia.

- A la Cerdanya encara hi ha molt terreny per recórrer pel que fa al camp de les energies alternatives, tot i que és força puntera en calderes de biomassa.

- Els boscos cerdans podrien abastir un important sector de biomassa comarcalment, tot i que seria insuficient per cobrir totes les necessitats energètiques de la Cerdanya.

- Pel que fa a l'energia elèctrica, la Cerdanya continuarà abastint-se d'energies tradicionals.

- L'energia solar té a la Cerdanya un terreny interessant per desenvolupar-se, degut a la gran quantitat d'hores de sol de què disposa, per la seva orientació est-oest i per la meteorologia favorable.

- Per determinats desenvolupaments, com per exemple per l'Hospital Transfronterer, seria interessant fer un estudi energètic i una opció viable seria un projecte de cogeneració, que facilités energia elèctrica al centre i calefacció i aigua calenta, tant a l'Hospital com al barri que es construís al seu voltant.

- A part de l'energia solar, la cogeneració o la biomassa, hi ha d'altres que també poden ser interessants a la comarca, com les minicentrals hidràuliques o bé la geotèrmica.

- La millor manera de tenir energia és no consumir-la innecessàriament. Per això, és fonamental que es canviïn els criteris de construcció i es pensin els edificis per tal de minimitzar el seu consum energètic. El millor és estalviar.

Crec que va ser una taula rodona molt interessant que va debatre un dels grans cavalls de batalla de la Cerdanya: el seu (mal) abastiment energètic. Com que les infraestructures són les que són i em temo que no hi haurà grans sorpreses (bones) els propers anys, potser que comencem a mirar-nos amb altres ulls això de les energies alternatives. Hi sortirà guanyant el nostre medi ambient i la nostra butxaca.