Bandolerisme i conflictes internacionals

Fa poc va tenir lloc a Puigcerdà una interessant conferència sobre el bandolerisme a l'època de Felip II a Catalunya a càrrec de l'historiador alturgellenc Lluís Obiols. L'acte va ser força concorregut de públic i les explicacions van ser molt clares i interessants, tot i la complexitat del tema.

Curiosament, a mi em va canviar la perspectiva que tenia sobre les bandositats de l'època. Realment es va tractar d'un moviment de primera magnitud que va posar en escac la corona espanyola i que la va forçar a actuar contra Joanot Cadell, cap dels bandolers d'Arsèguel, perquè la situació se li podia haver escapat fàcilment de les mans i haver esdevingut un conflicte internacional.

La raó és que a favor de Joanot Cadell hi havia un petit exèrcit de bandolers francesos, disposats a creuar la frontera per auxiliar el seu aliat. Això, hauria esdevingut de facto una invasió militar que hauria implicat les corones espanyola i francesa, secularment enemistades i que podria haver provocat una guerra.

Per aquest motiu, el rei Felip II es va veure obligat a actuar en contra de Joanot Cadell i va mobilitzar, juntament amb la Generalitat de Catalunya, un poderós exèrcit que va assetjar Arsèguel.

Una nit, el senyor d'Arsèguel, acompanyat dels seus bandolers, veient les de perdre, van abandonar sigilosament la població i pel matí, l'exèrcit assetjant es va quedar amb un pam de nassos veient que l'enemic s'havia escapolit durant la nit discretament. L'exèrcit va destruir la fortalesa i va arrasar Arsèguel. Tot el que veiem actualment és un poble de nova planta reconstruït sobre les restes de l'antic Arsèguel, del qual amb prou feines queden algunes pedres.

És curiós com n'és de poc conegut aquest episodi -i tants d'altres- de la història cerdana. Es parla molt del Tractat dels Pirineus i molt poc de moltes altres coses que van tenir tanta repercusió o més que el malaurat Tractat. En general, som poc coneixedors de la nostra història.

Espero que ben aviat en Lluís Obiols publiqui un llibre parlant sobre aquests fets. Mentrestant, podem llegir una descripció dels fets a l'interessant llibre d'en Manel Figuera, Els fills de la terra.

29 euros per en Cabrinetty

Aquest matí he anat a cobrar el famós xec del "bon conductor". Sembla, pel que m'han dit al banc, que la gent està tota emocionada per això de cobrar de l'Ajuntament, en comptes d'anar-hi a pagar.

Particularment, ja ho he dit algun altre cop, no m'agrada la mesura. La trobo demagògica i electoralista. Això de premiar les bones accions sembla de pare bondadós malcriant les criatures, però en fi, ja que ens ho donen, ho agafarem.

Com que crec que aquests diners s'haurien d'haver destinat a alguna obra de la Vila, he decidit ingressar els diners al compte corrent que s'ha obert per la subscripció popular a favor de la recuperació de l'estàtua d'en Cabrinetty. Així, al menys, em quedo tranquil sabent que els diners serviran per alguna cosa destinada al bé comú de la Vila.

Des d'aquest bloc, insto a fer el mateix a tothom. Siguem realistes: 29 euros no ens trauran de res i poden ser una bonica contribució per la Vila. En una època mancada de símbols i de referents, recuperar-ne un que al seu dia va ser tan estimat, és una bona acció i també és senyal que els vilatans creiem en quelcom més que a treure els calés als turistes i als segons residents.

La ZER en perill

Les escoles rurals de Llívia, Ger i Bolvir es veuran afectades el proper curs d'una retallada en el nombre de mestres de què disposaven fins ara. En concret, se'ls suprimeix les places de mestre d'educació especial i mestre d'anglès. La mesura ha comportat la immediata mobilització de mestres, pares i alumnes afectats.

La ZER (Zona d'Escola Rural) és un invent que funciona prou bé a la Cerdanya. És una llàstima que des dels despatxos de Barcelona, massa preocupats en retallar despeses, no eliminin coses absolutament innecessàries i, en canvi, carreguin contra les zones de muntanya que ja prou problemes tenen.

Que l'escola pública es troba maltractada a Catalunya no és cap novetat, però si a sobre ens traslladem a comarques com la Cerdanya, amb especificitats en termes educatius, com puguin ser la presència de nuclis poblacionals petits i dispersos, amb problemes de desplaçament, especialment als mesos hivernals, aquesta discriminació encara resulta més palesa.

Per desgràcia, torno a insistir, des dels càl•lids despatxos barcelonins, aquestes qüestions ni es plantegen. De fet, dubto que pensin que existeix vida intel•ligent fora de l'àrea metropolitana. La Catalunya rural és quelcom d'utòpic: existeix però ningú sap ben bé on és.

Però realment existim. Ja prou complicat és mantenir les escoles petites obertes com per què vagin retallant serveis. El dret dels alumnes a rebre educació en les millors condicions possibles implica rebre-la, si és possible, al seu propi municipi o, en el pitjor dels casos, al més a prop possible del seu lloc de residència.

Si anem degradant les ZER, els pares acabaran optant per portar els nens a Bellver o a Puigcerdà, amb les problemàtiques de transport i intendència que això comportarà. Esperem que la cosa es pugui solucionar o que es tracti d'una mesura provisional i aïllada.

Cooperativisme

Comença a haver moviments a la Cerdanya sobre la possibilitat de muntar petits negocis artesanals, especialment lligats a la indústria alimentària, amb estructura cooperativista. Per entendre'ns es tractaria de muntar un obrador comú per poder fer formatges, melmelades, etc, i comercialitzar tant productes elaborats, com productes primers (col d'hivern, naps, patates, fruita).

Crec que es tracta d'una molt bona notícia. Sempre he cregut que el sector primaria a la comarca estava molt subvalorat i que tenia molt més futur del que semblava a primera vista, però que calia invertir-hi calés i posar-hi imaginació. I sobre tot, aplicar criteris moderns d'economia i deixar-se estar d'allò que es feia servir el segle passat.

Molts països europeus ens poden passar la mà per la cara en aquest sentit: Baviera a Alemanya, Suïssa, moltes regions franceses, el nord d'Itàlia... són models a seguir. Cal invertir en la Cerdanya i lligar el sector primari a una indústria moderna no contaminant de productes alimentaris i exportar-los.

Crec que fins ara s'han comès dos grans errors: el primer, voler tenir uns grans beneficis des del primer dia. Cal ser pacients, obrir mercat i reinvertir els guanys els primers anys a fi de poder ser competitius en el futur i obtenir beneficis més interessants. El segon gran error ha estat la poca producció. En no poder assegurar uns mínims de producció, resulta molt difícil exportar i al final, els productes acaben essent simplement petites produccions de consum local, cares i gens conegudes enllà de les nostres muntanyes.

Si volem que la Cerdanya pugui produir i exportar, cal enfocar el sector primaria d'una altra manera, seguint les directrius que esmentava anteriorment. Però el més important, cal que un sector important de la pagesia i, sobre tot, s'altres sectors, hi creguin i facin possible aquesta indústria alimentària.

Cal promocionar els productes cerdans. Calen marques, promocions en fires, pàgines web, comercials... cal, a fi de comptes, una estructura comercial, no necessàriament molt gran, però sí ben muntada. El sistema cooperativista ofereix l'avantatge que amb poca gent es pot arribar a promocionar molts productes. No cal un estructura per producte.

Es pot realitzar una comercialització sota una marca comuna, cosa que abaratiria els costos de promoció i comunicació i, sobre tot, activaria una sèrie de sinèrgies. És a dir, que algú que hagués comprat formatge de la marca "X" i estigués satisfet amb el producte, estaria més predisposat a comprar altres productes també de la marca "X".

Les sinèrgies també poden actuar en sentit contrari, per la qual cosa és imprescindible que tots els productes satisfaguin uns mínims de qualitat.

Crec que s'ha iniciat un camí molt interessant a la nostra comarca i tant de bo arribi a bon port. Tant de bo els productors es puguin posar d'acord i anar tots a l'una, el gran impediment que sempre hen tingut a la comarca, on tothom ha campat per on ha volgut i així ens ha anat.

Talls digitals

Aquest matí hem tingut una altra tallada del servei d'internet. Sembla ser que quan no estan fent obres, algú es carrega accidentalment una línia o una ventada destrossa alguna infraestructura de comunicacions i ens quedem a les fosques, des del punt de vista d'internet. Ni navegació, ni FTP, ni mail, ni res de res.

Jo em pregunto: en quina mena de país vivim? Se suposa que internet era una xarxa que es va crear per sobreviure a un atac nuclear. El fet que els diferents nodes de comunicacions estiguessin interconnectats de manera redundant permetia que encara que es perdés alguna connexió o fins i tot part de la xarxa, la resta pogués operar amb una certa normalitat.

Però és clar, el factor clau és la redundància. Si entre A i B només hi ha una línia que, a més a més, és la que dóna servei a tots els ordinadors compresos entre A i B, quan aquesta línia té problemes o un dels dos nodes queda inutilitzat, tota una zona es queda a les fosques, digitalment parlant.

Com volem ser competitius amb Europa si tenim un dels accessos a internet més lents, cars i deficitaris de la zona? Com volem que les zones de muntanya puguin desenvolupar-se i crear riquesa si cada dos per tres ens quedem sense llum, sense telèfon o sense internet?

Preguntes retòriques que cap polític contestarà, és clar, perquè prefereixen discutir de bestieses que només els interessen a ells i a quatre com ells, mentre el país pateix de dificultats estructurals greus.

Una estàtua pel general?

Un seguit d'entitats culturals de Puigcerdà estem impulsant una subscripció popular per tal que es reconstrueixi l'estàtua del general Cabrinetty, alliberador de Puigcerdà el 1873 durant les guerres carlines.

Navegant l'altre dia pel web de "Viure als Pirineus", vaig llegir un comentari on algú es preguntava si valia la pena d'invertir diners en l'estàtua d'un general protagonista d'uns fets molt llunyans que, a més a més, van tenir lloc en el context d'una guerra civil.

No tinc cap dubte que la resposta és: SÍ. Però procuraré raonar-ho, perquè no es tracta de deixar-se endur per sentiments, sinó de donar una resposta racional a una qüestió plantejada des de la pura racionalitat.

1. En primer lloc, no es tracta de crear res ex nihilo: l'estàtua ja existia i va ser bàrbarament dinamitada per uns individus que no van tenir cap escrúpol en destruir bona part del patrimoni de la vila de Puigcerdà i de tot el país, de fet.

2. En Cabrinetty, tot i ser un militar, representava el bàndol liberal, el bàndol progressista d'una Espanya que es debatia entre la rància tradició i la modernitat.

3. En Cabrinetty va ser rebut com un heroi per la població puigcerdanesa, que sentia veritable devoció per ell. Només el pas dels anys i el silenci han debilitat aquest vincle. En una època en què tothom parla de recuperar la memòria històrica, crec que és de justícia posar al general al seu lloc.

4. La Vila es troba necessitada de símbols unitaris. En Cabrinetty podria ser-ne un, donat que no suscita cap rebuig significatiu entre la població, ans al contrari.

5. En Cabrinetty també és símbol d'una feina ben feta, d'una època en què la població de la Vila es va unir com un sol home per tal de defensar-se dels atacs dels carlins que, cas d'haver entrat a la població, haurien causat segurament actes poc agradables de recordar.

6. Puigcerdà es troba mancat d'elements arquitectònics i urbanístics destacats. A part dels pocs llocs típics de la Vila, no abunden els elements ornamentals i l'estàtua seria, sense cap mena de dubte, un element molt representatiu en aquest sentit.

7. I perquè cal ser agraïts.

Crec que són motius suficients com per restaurar l'estàtua. D'altra banda, els diners es recaptaran mitjançant una qüestació popular, com es va fer amb l'estàtua original, així que qui cregui que no ha de contribuir-hi, que no ho faci, no està obligat a fer-ho.