Càmeres selectives

Un dels meus canals de televisió favorits és el 3/24, perquè dóna informació molt actualitzada cada mitja hora. Però hi ha un detallet que em molesta força. Cada dos per tres, ens ensenyen unes imatges de càmeres distribuïdes per tot Catalunya. Fins aquí, tot correcte: podem veure la catedral de Girona, la Seu de Lleida, una vista panoràmica de Barcelona o la platja de Roses. Però quan es tracta de mostrar el Pirineu, deixant de banda el cas de Vielha, només ens ensenyen imatges de les pistes d’esquí.

Cerdanya no existeix. Només tenim l’estació de la Molina i l’estació de Masella. No hi ha ni Bellver, ni Llívia, ni Puigcerdà.

Encara sort que als mapes del temps sol sortir Das, perquè hi ha una estació que marca temperatures tot sovint molt baixes, però pel que fa a la resta de la comarca, res de res.

Què hem fet perquè se’ns ningunegi d’aquesta manera? Jo ja fa temps que dic que de la Cerdanya només interessa la neu: ja sigui per l’esquí, ja sigui perquè és una fantàstica reserva d’aigua per les conques dels rius que van a parar a les ciutats. Però el que és la comarca, nanis.

No sé, penso que la Cerdanya i la resta del Pirineu som quelcom més que les pistes d’esquí, no trobeu?

Si no neva, pinta-ho de blanc

Fa un parell d’anys que a Llívia, al parc de Sant Guillem es ve instal·lant una mena de circuit de neu, perquè dir-ne pistes d’esquí fóra massa agosarat, per tal que la gent pugui fer la primera esquiada de l’any sense sortir de Llívia.

Turísticament, la idea em sembla bé, perquè és una activitat que de ben segur que atrau el seu públic. Però ecològicament, em sembla una veritable animalda portar tones de neu de Font-romeu fins a Llívia per tal que unes quantes persones le spuguin trepitjar.

Em recorda una mica a la “brillant” idea que va tenir l’anterior administració municipal de Puigcerdà de convertir la ronda de l’estany del Torniquet en una pista d’esquí, posant-hi canons de neu, amb l’enorme cost d’energia i malbaratament d’aigua que hauria comportat.

La neu és on és la neu: no cal moure-la. Puc entendre que es faci en situacions excepcionals, com uns Jocs Olímpics quan les precipitacions no han estat allò que s’esperava. Però fer-ho per caprici, només per atraure uns quants turistes ho trobo una cosa totalment insostenible i antiecològic cent per cent.

De totes maneres, si la cosa funciona, suposo que es continuarà fent. Tot està dins de la mateixa dinàmica: posar canons de neu si no neva a les pistes, portar neu de la muntanya a la vall quan no neva i així successivament.

És com aquell any que a determinades zones residencials d’Estats Units hi va haver una sequera severa i no es van poder regar els jardinets de les cases, molts americans van optar per pintar de verd (!) la gespa resseca per tal que semblés una altra cosa. I la veritat, és que la pintura verda cantava des de ben lluny!

Llums de Nadal i altres falòrnies

Ja arriba el Nadal i els carrers es guarneixen per rebre’l. De vegades, penso que en fem un xic massa. Vull dir, que posar un mes abans del Nadal els llums als carrer és passar-se una mica. Vaja, que està bé això de fer ambient, però potser cansa una mica. Em recorda a allò de: “Ja és primavera al Corte Inglés” en ple mes de gener, no sé si m’explico…

Altrament, caldria veure què posem als carrers per guarnir-los. Penso que darrerament, amb això de l’estalvi energètic estem posant una il·luminació força penosa. Curiosament, amb l’excusa de la contaminació lluminosa, posem unes llumenetes blavoses, enfosquides i tristes que fa més pena que no pas altra cosa. Només cal veure el campanar, tot i que aquest està il·luminat així tot l’any. Ara bé, després, si mirem Puigcerdà de lluny el color preponderant és el taronja de l’enllumenat públic. Tant és així que semblem una zona industrial del Vallès més que no una bonica població del Pirineu. I això es pot aplicar a la major part de la Cerdanya, també.

A mi particularment, aquests leds de color blau-blanquinós que pengen dels carrers, em deprimeixen més que no m’animen. Si el que es pretén és incentivar les compres, anem ben errats amb aquest tipus d’il·luminació. El Nadal hauria de ser coloraines, intermitències, amb colors ben vius i llampants. Però en fi, sembla que tot canvia i això no està a redòs de l’onada del futur.

Després està el tema de la permanència. Abans, la decoració nadalenca es posava per santa Llúcia (13 de desembre) i es treia per la Candelera (2 de febrer). Actualment, s’aprofita per posar la decoració el pont de la Constitució i es treu tot ben depressa, després de Reis. I és que el Nadal dóna pas, inmediatament i sense excusa possible, a les rebaixes de gener.

Que el Nadal ha esdevingut pur comerç és evident, però tampoc cal criticar-ho massa, perquè si abans no ho era, devia ser més per manca de diners que no pas per manca de voluntat de ser. Les festes grosses que duren dies i dies ja ho tenen això: acaben convertint-se en un seguit d’excessos: etílics, gastronòmics, comercials, benèfics, etc.

Els excessos arriben fins i tot al món de l’esport i del lleure: si no, veieu les maratons de cap d’any o aquesta mania de fer competicions de natació en aigües gelades per Nadal. I naturalment, l’esquí, que és aquesta mania que molts humans tenen d’anar a la muntanya en ple hivern quan tot està ben cobert de neu i la resta de la natura mor o hiverna.