La neu i l’home del temps

Aquest any hem patit –i possiblement patirem- una gran quantitats de fronts freds que ens han passat per sobre i que han deixat, almenys a Cerdanya, poques precipitacions de neu, però que han estat força molestos per la circulació per carrers i carreteres i que han obligat a treure la maquinària llevaneus un munt de vegades.

La preocupació dels comerços i altres establiments públics de la comarca ha estat una altra. És l’etern problema de les previsions meteorològiques: si els meteoròlegs –sobretot els de TV3, que són els més vistos i seguits al país- anuncien “mal temps”, molta gent de fora, s’espanta –i amb raó- i no puja. Això fa que se’ls critiqui per “malmetre” els negocis locals.

Altrament, si els meteoròlegs no avisen del mal temps i després es produeixen col·lapses a les carreteres, llavors les crítiques són dels segons residents que se senten traïts i desinformats. En fi, que mai no plou a gust de tothom, o en aquest cas, mai no neva a gust de tothom.

Crec que hauríem de racionalitzar les crítiques. Som massa tendents a criticar-ho tot i això és perjudicial a la llarga. Per exemple, molts cerdans es queixen que alguns meteoròlegs –gats vells escaldats per antigues crítiques rebudes- no esmenten mai la Cerdanya o ho fan només en situacions excepcionals. Això és el resultat d’haver carregat la cavalleria contra ells quan només fan la seva feina: predir el temps meteorològic tan bonament com poden i saben.

Trenco, doncs, una llança a favor dels meteoròlegs, que tot i ser comunicadors, no deixen de ser científics i la seva tasca primera és dir la veritat, no preocupar-se de si els calaixos de les botigues i dels bars estan plenes o buides. En tot cas, la culpa és de la gent que de vegades els entronitza i converteix un simple pronòstic –que tot ser erroni- en un criteri de veritat i certesa.

TV3 treu la destral

L’altre dia llegia a les notícies que TV3 ha decidit carregar-se les corresponsalies al Pirineu, les Terres de l’Ebre i a la Catalunya Nord amb la pretesa intenció de retallar despeses.

No entro en la conveniència de retallar d’aquí o d’allà, cadascú sap el mal del qual ha de morir, però trobo força lamentable que sempre els hi toqui als de sempre. Als més febles.

El Pirineu no és que estigui molt ben tractat pels mitjans informatius. Bàsicament, sortim al Telenotícies quan neva molt i s’hi pot venir a esquiar, o quan compten els litres de pluja caiguts que aniran als pantans que abasteixen l’àrea de Barcelona (el que jo anomeno, la salivera hidrològica) o quan hi ha algun accident o crim espantós, especialment si hi ha marro pel mig.

La resta de coses que passen al Pirineu no importen. Ja se sap, que entre setmana, el Pirineu està buit de gent, aquí no hi viu ningú. Només posen la gent el divendres al capvespre per atendre els segons residents que provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona sobretot.

Altrament, l’hivern és una bona època per informar del Pirineu. Concretament de la cota de neu de tal o qual estació d’aquí (alpí, perquè el nòrdic té poc interès). La resta de l’any és prescindible. Així que, per què mantenir gent en nòmina tot l’any? Res, home, res, si cal informar de quelcom, es desplaça un equip des de Barcelona, se’ls hostatja en un bon hotel, que dinin en un bon restaurant i tot i així els sortirà més barat.

Això sí, el territori queda desert informativament i això tindrà repercusions, lamentablement.

El que m’empipa de la situació és que no deixem de ser un país de tribus, enfrontats uns contra altres. Davant de la situació, a molta gent no se li acut res més que carregar contra el fet que es mantingui la delegació de l’Aran, en comptes de carregar contra el fet central que és que la delegació del Pirineu es tanqui.

Per la part que ens toca des de Cerdanya, cal fer esment també de la delegació de la Catalunya Nord. No és que surti molt freqüentment a les notícies, però suposo que té el seu sentit si realment es creu en una Catalunya que vagi més enllà de les fronteres artificials que l’estat espanyol i francès li han imposat al llarg dels segles.

Algú pot dir que cal retallar allò que no és necessari. Llavors jo dic, si podeu pujar a Puigcerdà o a la Seu per cobrir una notícia, també podreu anar a Girona o a Lleida. O mantenim l’estructura de país o el que tindrem serà un país de fireta. En fi, és igual, pel cas que ens faran…