Festa terminal

Per si algú encara no se n’ha adonat, la festa Major de Puigcerdà està força morta. No és l’únic cas, és clar. És un mal que pateixen la major part de les festes majors del nostre país.

La festa Major tenia un sentit de bell antuvi, quan les relacions socials seguien el cicle anual i el hereus i les pubilles eren presentats en societat durant aquest període i es tancaven els casaments per ajuntar fortunes.

Fins i tot més tard, quan ja s’havia perdut aquesta funció social, la festa Major era una de les poques oportunitats durant l’any en què la gent celebrava alguna cosa, s’atipava d’allò més bé i la família es reunia.

Però tot això ha passat a la història. Ara, els puigcerdanesos marxen com esperitats a la platja o a algun país estranger durant els dies que dura la festa Major. Uns quants van a la missa major i a escoltar les orquestres que desfilen aquests dies per l’entoldat, i alguns s’atansen a les atraccions que s’han traslladat des de fa anys al barri de l’estació.

Però siguem realistes: tot fa una certa olor d’alcanfort. La festa Major cada cop reuneix menys gent i, si a sobre està passada per aigua com succeeix molts anys, llavors la cosa encara va a molt pitjor.

La festa Major, que abans se celebrava la primera setmana de juliol va ser traslladada a la tercera setmana per veure si així la cosa s’animava, per mirar d’atreure més gent. Però si al gos només li canviem la corretja, malament rai!

Crec que cal un replantejament integral de la festa Major. Es poden mantenir els actes tradicionals, com les orquestres, la missa o la pujada refrescant de dilluns si es vol, però cal implicar la gent de la Vila en la festa i molt especialment la gent jove.

Quina diferència entre la festa Major i la festa de l’Estany! Tot i els defectes que pugui arrossegar aquesta darrera, continua essent una festa viva, sentida per tothom, amb molta presència de gent jove i amb participació de vilatans i de gent de fora.

Per què no es pot fer quelcom de similar amb la festa Major? I si tan poc li importa a la gent aquesta festa, se suprimeix i santes pasqües, que no estem per llençar els diners inútilment. Tot i que jo crec que si la gent jove s’hi impliqués, la festa assoliria un caire molt més espectacular i la gent no emigraria en massa quan s’apropés la tercera setmana de juliol.

Un any sense estiu

Ara em queixaré d’una cosa que no té solució (afortunadament): el temps meteorològic. Si escoltem qualsevol conversa més o menys intrascendent a qualsevol indret de la comarca, hi ha molts números que, enguany, tingui a veure amb el “mal” temps. I és que portem una primavera que més aviat semblava una extensió de l’hivern i un estiu terriblement plujós, amb tempesta i calamarsa gairebé cada dia i amb poca caloreta.

Suposo que els caçadors de bolets i alguns pagesos estaran contents, però la major part dels cerdans semblen amoïnats. Uns, perquè estan farts d’aquest temps tan inestable, que no els deixa gaudir de la calor de l’estiu, de poder anar a la piscina, de passejar, de dinar a la muntanya o de fer la cerveseta a la terrassa d’un bar.

D’altres, simplement veuen com s’aplica a cremadent la dita de “carrers molls, calaixos eixuts” i veuen com a la ditxosa crisi inacabable en què vivim cal afegir ara un temps que no convida als turistes a gastar-se els calerons o, simplement, a qualsevol persona a sortir i comprar o consumir.

I per major inri, això fa molts mesos que dura i no sembla tenir aturador i cal tenir molt en compte que els estius cerdans són curts, massa curts i al setembre ja fa fred. Així que si durant el mes de juliol estem com estem, no cal esperar gaires millores per l’agost i menys per al setembre quan, encara que el temps millori, ja serà massa tard per salvar la temporada turística.

Empatx de música

Ja ho he dit en alguna altra ocasió que, quan arriba l’agost, a la nostra comarca es dispara exponencialment en nombre d’activitats culturals i esportives disponibles. Però enguany crec que batrem rècords i arribarem al paroxisme amb les activitats musicals: el festival de música de Llívia, el d’Hix, les Clés du Classique, el Femap, els concerts de la baga, el cicle de Jazz de Bolvir i els concerts de la fundació Yablonsky, als quals cal afegir les activitats de Joventuts Musicals de Cerdanya, les nits de sardanes a Puigcerdà o alguns concerts esporàdics que sorgeixen com bolets, ben bé sense saber d’on.

Realment era necessari arribar a aquests extrems? No estem fent una mica el ridícul? Perquè si almenys fos possible anar a totes o la gran majoria d’activitats ofertades, encara ho entendria: hi ha d’haver gent per a tot. Però el problema és que cadascú toca d’oïda i va a la seva i no mira en absolut el calendari dels altres.

Tothom vol ser-hi a l’agost. En canvi, el juliol i el setembre, per no parlar de la resta de l’any, estan força buits d’activitats musicals. Torno a insistir-hi: no estem fent el lero? Què en traurem de trepitjar-nos els uns als altres? Molt em temo que res de res. Però sembla que ningú no vol donar el seu braç a tòrcer.

Crec que, dins de la llibertat que té tothom d’oferir el que vulgui, les administracions haurien de mirar de posar una mica d’ordre, tot coordinant l’enorme oferta que sembla ser es deslloriga quan arriba l’agost.

Perquè totes aquestes activitats tenen un cost. Algunes, fins i tot, estan mig finançades amb fons públics i trobo força ridícul malbaratar recursos d’una manera tan ridícula. A més a més, sense ser malpensats, em consta que algunes d’aquestes activitats han sorgit com a contraprogramació d’altres existents.

Segueixi la línia blanca

Fa uns dies que l’Ajuntament de Puigcerdà s’ha dedicat a marcar el terra del poble amb un munt de senyals horitzontals amb pintura i a canviar alguna senyalització vertical que era incongruent amb l’horitzontal.

Això ha permès, entre altres coses, de reordenar la circulació en alguns trams del poble on això era especialment necessari. Per exemple, a la zona de la residència, on s’ha tornat a reinstaurar la doble circulació en alguna via que anteriorment la tenia, o bé s’han substituït els incòmodes aparcaments en bateria per d’altres en sèrie, cosa que si bé redueix una mica el nombre d’aparcaments, facilita enormement la circulació.

També a la zona industrial s’han clarificat els sentits de circulació, com el tram que hi ha al final de la baixada del torreó, amb la creació d’una nova rotonda que racionalitza el pas o bé el creuament de la nacional amb la baixada d’Age, on calia clarificar els passos i sentits de circulació en una zona molt transitada.

Ara és molt difícil dir que el sentit de circulació no està clar, perquè pràcticament tot el municipi ha quedat ben “empastifat” amb pintura blanca, sobretot, cosa que era molt necessària.

Això, juntament amb la millora dels vials i la futura remodelació de l’avinguda del Segre aquesta tardor, farà que circular per Puigcerdà sigui més segur, tot i que no més senzill, ja que tenim un centre urbà molt irregular i força complicat ja de per si i mirar de racionalitzar-ne al màxim la circulació crec que era una assignatura pendent de les darreres administracions municipals.

Un interludi estiuenc

Arriba l’estiu i comencen a sortir els actes culturals pertot arreu, com si fossin bolets a la tardor, després d’unes intenses pluges. Suposo que és normal. D’una banda, és quan arriba el bon temps, bé diguem-ne la caloreta, que la gent té més ganes de sortir i esbargir-se. Altrament, la població local augmenta degut al turisme i tenim més públic potencial per a les activitats quie s’organitzen.

Curiosament, finals de juny i començament de juliol no sol ser bona època per organitzar actes, ja que molta població local se’n va de vacances, ja que continua essent temporada baixa turística a la comarca. Però darrerament estic sorprès per la bona acollida que reben actes com els de la setmana cultural, on molta de la població local es mobilitza per anar a veure espectacles musicals, teatrals, conferències, etc.

Suposo que hi fa molt que darrerament, la setmana cultural del Roser a Puigcerdà tingui com a protagonistes els mateixos cerdans, cosa que atrau un públic autòcton delerós de veure els seus actuant. Crec que és una bona iniciativa per part de l’Ajuntament, tot i que no ha estat fins que ha arribat la crisi econòmica quan s’ha invertit sobretot en talent local, més que res, per qüestions pressupostàries.

Però en qualsevol cas, sigui pel motiu que sigui, aquest any detecto un major interès en els actes que s’organitzen. Per exemple, a la Nit Màgica de la Poesia que va tenir lloc a l’ermita de sant Serni de Coborriu, a Bellver de Cerdanya pels volts de Sant Joan, vam fer el ple. I això que és un lloc aïllat i una mica allunyat de tot.

Posteriorment, la II Cataríada, que va comptar amb la conferència sobre els mites del Sant Graal, a càrrec de l’historiador Carles Gascón, també vam fer el ple, amb més de cent persones al Museu Cerdà. Tots sabem que costa molt d’omplit aquesta sala amb una conferència, però així va ser.

Finalment, els esmentats actes de la Setmana cultural del Roser, que estan essent tot un èxit de convocatòria. Alguns, amb l’inconvenient d’una meteorologia adversa, però tot i així amb molta presència de públic.

Tant de bo la població cerdana sempre respongués amb el mateix interès pels actes que s’organitzen al llarg de l’any. De moment, el que cal fer és gaudir d’aquests bons moments i no preocupar-nos gaire d’altres coses, que de problemes ja en tenim cada dia.