Sento les campanes

Després d’uns mesos en què les campanes de la catedral de Girona han estat silenciades de nit perquè –pel que sembla- molestaven als clients d’un hotel proper, l’Ajuntament ha decidit de deixar-les tornar a tocar de nit, com sempre ha estat. La pressió veïnal a favor ha estat decisiva, suposo, per rectificar la mesura inicial.

Entenc que la gent que no hi estigui acostumada a sentir les campanades de nit puguin patir algunes molèsties, però val a dir que la catedral fa molts més segles que hi era al seu emplaçament abans que l’hotel i que, per tant, l’hoteler sabia perfectament que hi hauria campanades nocturnes si decidia instal·lar-s’hi tan a prop de la catedral.

Naturalment es vol tot: es vol oferir centralitat però no es volen patir les suposades molèsties de les campanades a mitjanit. Jo recordo quan era petit i em quedava algun cop a dormir a casa dels meus oncles, molt propera al campanar, que m’agradava sentir el sol de les campanes del campanar de Puigcerdà, que em relaxaven. Però suposo que tothom no és igual.

Aquesta polèmica ja l’hem patit a Cerdanya. Més d’un campanar ha hagut de silenciar les campanes per les nits per no molestar els nouvinguts de les segones residències, so pena de denúncies als jutjats. Alguns, fins i tot, s’han queixar del dringar de les esquelles de vaques i d’eugues als prats propers a les seves cases.

No em cansaré mai de dir que s’ha de combatre aquesta estultícia. I si cal canviar la llei perquè el dringar de les eugues o el toc de les campanes no es pugui denunciar, doncs es fa. Les campanes hi eren abans que els segons residents i si no els agrada, que marxin a la ciutat, on encara tindran molt més soroll i bé que no es queixen.

La gestió de la zona blava a Puigcerdà

Fa un any que l’Ajuntament de Puigcerdà va agafar el control de la gestió de la zona blava d’estacionaments a la Vila. La primera mesura que va adoptar l’Ajuntament va ser abaixar considerablement el preu de l’estacionament i no cobrar-lo els diumenges per la tarda ni algun dia festiu significat, com el Nadal.

Tanmateix, la pressió per multar els infractors també ha baixat. Això alguns ho consideren negatiu, però el cert és que vista la voracitat amb què es multava abans, jo crec que és una millora, sempre que la gent no se n’aprofiti de manera descarada.

Bé, doncs tot i la rebaixa del preu i dels nombre d’hores en què es cobra l’estacionament, la recaptació s’ha mantingut constant. Això vol dir que els números s’han fet bé i que ha augmentat la rotació dels aparcaments.

Amb això es confirma que no sempre que es manté una gran pressió recaptatòria és quan s’optimitza allò que s’ingressa i que la gent agraeix –i molt- que no els vagin al darrere per multar-los.

Com sempre, segur que hi haurà gent que se n’aprofitarà i aquests sí que han de ser multats, però en general cal deixar respirar una mica el ciutadà, que ja prou impostos paga.

Finalment, espero que això permeti recuperar part de la clientela que s’havia acabat anant a altres indrets on l’estacionament no estava tan penat.

Una nova colla gegantera a Puigcerdà

A Puigcerdà el món dels gegants continua viu. Recentment s’acaba de constituir una nova colla de gegants, dita dels Gegants Vells de Puigcerdà, que pretén recuperar els gegants tradicionals de Puigcerdà, que es troben en un cert mal estat de conservació i que són propietat de l’Ajuntament.

La colla neix amb moltes ganes i estan recaptant fons per poder restaurar els gegants vells de Puigcerdà, en Puig i na Cerdana, que actualment es troben custodiats al magatzem del Museu Cerdà.

La colla està formada per un col·lectiu força nombrós, amb gent procedent de tota la comarca, no només de Puigcerdà. I encara que diguin que no volen mals rotlles, el cert és que el seu naixement s’ha vist catalitzat pels “problemes” haguts amb la colla que fins ara funcionava sola a Puigcerdà, degut a temes de cert simbolisme polític (banderes, himne espanyol i demés).

Potser el més interessant és l’esperit col·laboratiu amb què neix la nova colla, que pretén involucrar tot el municipi i totes les associacions culturals en les activitats que volen organitzar. Això em sembla una novetat i molt positiva. Tant de bo, tothom tingués un esperit col·laboratiu similar a la Vila!

Desè aniversari

Aquest mes fa 10 anys que vaig iniciar el blog de “A la balitresca”. Llavors, la forma canònica en català de dir-ne a un blog era “bloc”. Actualment, hem retornat a l’origen anglès de “blog”, que igualment, era la forma més estesa.

Molt de temps ha passat des de llavors i moltes coses han succeït: canvis tecnològics, polítics, socials… de tot tipus. I continuo amb el blog tot i que aquest ha sofert alguna parada “tècnica” durant algun temps, a fi d’oxigenar-me i cercar nous temes i enfocaments per explicar les coses que passen a la Cerdanya.

Algunes són recurrents: problemes d’estacionament, el futur de l’economia cerdana, el canvi climàtic i la neu… Però sempre van sorgint elements nous de reflexió i anàlisi.

Esperem continuar encara molt de temps per aquí. Les ganes hi són. I mentre tingui lectors, aniré actualitzant periòdicament el blog.

Calderada

Puigcerdà té alguna mena de problema amb les festes tradicionals. Pel motiu que sigui, costa de celebrar-les i la gent no hi col·labora gaire. Si no, que els ho diguin als membres de la Comissió de Festes!

Una de les carències que trobo és el Carnestoltes. De fet, si no fos per les escoles, no tindríem res. A altres indrets, com a Bellver, han fet un gran esforç per recuperar el Carnestoltes tradicional pirinenc. En d’altres, com a Alp, la tradició ve de lluny i tenen entre altres actes, un àpat multitudinari el dilluns de Carnestoltes i l’enterrament de la sardina el dimarts següent.

En altres llocs del Pirineu, això de fer una calderada popular per Carnestoltes és força tradicional. En alguns pobles es fa la rostita i en altres no, però la calderada hi és. Em pregunto per què a Puigcerdà no fem quelcom de similar. No costaria tant.

Si fa bon temps, es pot fer a l’aire lliure i si no, és qüestió de cercar un lloc tancat. Si es fa pel Trinxat, que és molt més aparatós, també es podria fer un dinar popular a preus mòdics per celebrar el Carnestoltes.