Més enllà dels arbres caiguts

No, no va de política ni del Lluís Llach aquest escrit. Va literalment d’arbres que cauen. Recentment, l’Ajuntament de Puigcerdà ha decidit tallar un seguit de pollancres dels afores del poble que estaven mig buits i eren un risc en cas de ventada.

Aquest estiu ja va caure sobre un cotxe un gran pollancre malalt, a la zona de la Residència de Puigcerdà. Va anar de poquíssim que la cosa no acabés en una veritable tragèdia, amb pèrdua de vides.

Ara es parla també de substituir part d’aquest arbrat tan bonic per un de més apropiat per a les poblacions. Crec que és una bona mesura. No sé exactament per quin arbre es volen substituir els pollancres, però suposo que per motius de seguretat, valdrà la pena.

És cert que els arbres de fulla caduca, com els pollancres, els verns o els salzes són molt bonics com a separadors de prats (ja ho diu l’himne cerdà: “voltat de verns tenim lo prat”). Però al costat de les carreteres són perillosos i no s’havien d’haver plantat o d’haver permès que proliferessin tant. Ara són un problema que caldrà gestionar.

De totes maneres, espero que es faci bé, aquesta gestió. Molts cops he vist –per posar un exemple- podar els arbres quan no toca o fer-ho excessivament o, el cas contrari: deixar que les branques creixin tant que tapin la llum dels fanals. Entenc que no es pot ser a tot arreu i que hi ha moltíssims arbres, però si volem ser una vila verda i no només un conjunt de carrers amb ciment, caldrà tenir més cura de la nostra vegetació.

Normalitat

Una de les coses que he pogut detectar darrerament, arran de la situació política convulsa en què vivim, és que moltes activitats culturals han vist afectada l’afluència de públic a la baixa. Sembla ser que la gent no té ganes de sortir.

També m’han dit que es nota al sector hoteler, a la restauració i fins i tot a les botigues. Almenys aquí a Cerdanya, però crec que és un fenomen general de tot Catalunya.

Ho entenc perfectament. Hi ha gent que està de mal humor, cansada, emprenyada… en fi, de mala lluna i no té ganes d’anar al teatre, al cinema o sopar fora de casa. No cal que digui que ho respecto totalment, tot i que crec que és un error.

Més que res, perquè estem perjudicant-nos a nosaltres mateixos. La nostra economia, la nostra cultura, les nostres vides en general. No tot poden ser manifestacions o discusions transcendents sobre el futur del país.

Cal recuperar una mica de serenor i de normalitat. Ens anirà bé a tothom. Tant als que estem compromesos amb el Procés, com aquells que passen olímpicament, com als que estan mig i mig.

Passi el que passi, no serà una cosa a curt termini. Per tant, més val que tinguem paciència i no ens deixem emportar per un estat d’ànim que va des de l’eufòria fins a la depressió o acabarem tots malament del cap.

Conseqüències de l’1-O a la Cerdanya

Podria dir moltes coses sobre l’1-O, però no ho faré perquè crec que ja s’ha dit pràticament tot. Altrament, estem en una època d’incertesa, on les coses no estan gaire clares i costa molt afinar una bona opinió. Hi ha molts punts de vista –tants caps, tants barrets- i costa d’encertar-la.

Fa uns dies, un amic em va proposar de fer una campanya per tal que a Puigcerdà no s’encenguessin els llums de Nadal com a protesta per l‘empresonament dels nostres presos polítics.

De primer, em va semblar bona idea: seria una manera força visible de protestar. Però després m’ho vaig estar rumiant una mica. Aquest tipus d’accions –molt respectables, evidentment- entren dins de la categoria de “llançar-nos pedres al nostre terrat”, com tallar carreteres interiors o fer vagues generals.

Per desgràcia, als “senyors de Madrid”, per anomenar-los diplomàticament, no els afecta gens tot això i si ens manifestem o ens concentrem davant dels ajuntaments, crec que encara se’n pixen.

No dic que no s’hagi de fer, només dic que abans de fer segons quines accions que ens perjudiquen més a nosaltres que no als “senyors de Madrid”, potser que ens ho pensem dues vegades, no trobeu?

Un altre tema és la bandera. L’espanyola, és clar. Ha de penjar del balcó de l’Ajuntament? Jo crec que sí. Abans que m’apedregueu, m’explicaré. No és que m’agradi veure “la estanquera” allà al costat de la Senyera i de la bandera municipal, però crec que és un bon recordatori d’allò que no volem i pel que molta gent lluita per què deixi de ser.

Mentre siguem una colònia espanyola, la bandera ha de ser ben visible. I si ens produeix urticària, molt millor. Així no ens adormirem.