28 de gener 2010

Planella demana a Madrid que no ens destrossin la comarca

L'Alcalde de Puigcerdà, el Sr. Joan Planella, s'ha posat ferm en la petició a les autoritats ministerials de Madrid per tal que no es desenvolupi de moment l'eix viari E-09, que comportaria el desdoblament dels túnels del Cadí i Pimorent (un altre cop a pagar túnel) i una autovia pel bell mig de la Cerdanya, que comportaria sobre tot, un pas continu de camions per paratges fràgils com la plana cerdana o la vall del Querol. De moment han dit que s'ho miraran i que se l'escoltaran. Desitjo de tot cor que així sigui.

També ha demanat el Sr. Planella que no es faci el pas elevat a l'entrada de Puigcerdà per comunicar directament amb l'Alta Cerdanya, per l'impacte paisatgístic negatiu que això comportaria.

Fa molt de temps que es vénen movent els fils del ditxós eix viari europeu E-09 i aquí ens ho anem mirant amb massa tranquil•litat. Mentre que alguns alcaldes ho veuen molt positiu (és clar, no passa pels seus termes municipals) a Puigcerdà sembla que finalment s'ha adoptat una postura manifestament en contra d'aquest eix que, en la meva opinió, destrossaria la comarca i la degradaria a uns nivells inacceptables.

Si volem vendre paisatge i turisme, ja sigui a les segones residències, a un hipotètic turisme de qualitat o a un turisme d'entre setmana, hem de tenir molta cura amb aquestes coses. Als turistes no els importa que les carreteres no siguin autovies, de fet crec que ho deuen preferir. Només la gent que té pressa i els transports de mercaderies volen vies ràpides.

Si realment es vol descongestionar el tràfic de mercaderies de la Jonquera i d'Irun, llavors que potenciïn el transport en ferrocarril, molt més eficaç i barat, especialment amb la realització del tan desitjat eix mediterrani, del qual la línia Barcelona-Puigcerdà-Tolosa en podria ser un brancal secundari.

Però que no ens destrossin més la vall. Entre carreteres, urbanitzacions, fanals i pistes d'esquí, el territori està cada cop més trinxat i té menys atractiu. Insisteixo: potser que ens ho fem mirar abans que sigui massa tard.

27 de gener 2010

Construint el Pirineu

Ara que acaba o comença una dècada, segons es miri, m'agradaria fer una llista d'aquelles coses que crec que servirien per construir un Pirineu més fort, més identitari i més desenvolupat en tots els sentits.

Algunes d'aquestes mesures ja existeixen en un cert estat embrionari o fins i tot estan desenvolupades en algunes comarques o municipis, però no es troben aplicades de manera generalitzada per tot el Pirineu.

Fixeu-vos que parlo de "Pirineu", perquè no crec que una cosa tan important com és el Pirineu hagi de dividir-se en Alt i Baix Pirineu o de qualsevol altra manera. Tots els pirinencs, des del cap de Creus fins a l'oceà Atlàntic, tenim elements i interesos comuns.

En qualsevol cas, per proximitat, m'he fixat sobre tot en el Pirineu català, si bé crec que totes aquestes mesures haurien de poder-se estendre a tot el conjunt de la serralada.

- Potser una de les necessitats més punyents que tenim sigui la de disposar d'un sistema de comunicacions transversal en condicions, amb un bon eix viari per carretera i, possiblement, amb la potenciació de les línies de ferrocarril.

- Cal que es potenciïn els espais naturals, no només com a llocs protegits o com a reserves teòriques de la biodiversitat, sinó com a agents econòmics en la vida del territori.

- Cal algun tipus d'institució o institucions que unifiquin les polítiques disperses de tot el Pirineu. Un bon punt de partença pot ser la Vegueria de l'Alt Pirineu, però crec que es queda curta, perquè només cobriria una petita part del Pirineu.

- Amb institucions o sense, calen polítiques comunes de promoció turística, especialment als mercats internacionals, on cal vendre unitàriament la marca "Pirineus".

- Cal una voluntat ferma de diàleg entre les diferents regions que integren els Pirineus, no només amb l'estat espanyol i amb Andorra, sinó també amb França.

- Es necessiten mitjans de comunicació pròpiament pirinencs, que respectin la nostra idiosincràsia, la nostra cultura i les nostres llengües, tant pel que fa a la premsa, com a la ràdio, com a la televisió.

- Conseqüència del punt anterior, caldria un portal d'internet unificat i potent de tot el Pirineu, no només des del punt de vista turístic, sinó també des de l'utilitat cívica, per saber quines activitats es fan a tot el Pirineu.

- Cal desenvolupar xarxes socials entre tots els pirinencs i afavorir els intercanvis escolar (i no escolars) entre els diferents territoris de la serralada. Abans d'anar a conèixer la Índia, potser que coneguem casa nostra.

- Es precisa l'existència d'un debat continu entre la gent del territori, ja sigui presencialment, ja sigui a través dels mitjans de comunicació i d'internet.

- Cal afavorir la creació d'una xarxa de pantalles o punts d'informació per difondre les activitats que es facin al Pirineu entre els pirinencs.

- Hem de demanar l'establiment d'estudis universitaris al Pirineu, especialment en allò directament relacionat amb el medi natural i el turisme.

- Cal que organitzem trobades regulars de caràcter científic i cultural en l'àmbit pirinenc: congressos, jornades, concursos, etc.

- Seria molt recomanable la realització d'actes periòdics de caràcter lúdic, tals com festivals de música i cultura pirinenca, especialment a l'estiu, adreçats no només al turisme sinó també als propis pirinencs.

- Estudiar la manera de desenvolupar una indústria lligada al sector primari radicada al territori, que permeti el desenvolupament dels productes de la terra i permeti diversificar l'economia i no dependre únicament del turisme i de la construcció.

- Primar el model turístic hoteler per sobre del model de segones residències.

- Promocionar l'artesania i l'art pirinenc.

- Promoure la restauració d'antics nuclis deshabitats o poc habitats, no amb finalitats especulatives, sinó com a primeres residències. Fer servir les noves tecnologies de telecomunicació i les energies alternatives per poder abastir nuclis aïllats.

- Actuar conjuntament entre totes les comarques pirinenques per atraure inversions i crear xarxes de promoció turística: hotels amb encant, aigües termals, etc.

- Realitzar una promoció conjunta i posar en èmfasi el ric patrimoni pirinenc, especialment pel que fa a l'art romànic i a les restes prehistòriques.

- Creació de xarxes d'itineraris pirinencs de senderisme i turisme: potenciació de les temàtiques càtares, el bandolerisme històric, el camí de Sant Jaume, etc.

- Afavorir la publicació de llibres i materials didàctics de caràcter pirinenc, especialment, la creació d'una enciclopèdia específica sobre temes pirinencs: medi natural, història, art, etnologia, folklore, etc.

- Crear i promoure lligues esportives de caràcter pirinenc.


La llista podria continuar, ja que són moltes les possibilitats que existeixen a l'hora de construir una identitat pirinenca forta i consolidada. Deixo aquí, la meva proposta inicial.

Reflexions sobre les multes

L'Ajuntament de Puigcerdà ha sorprès tothom dient que no té afany recaptatori i que repartirà els diners de les multes entre tots aquells ciutadans que paguin l'impost de circulació a Puigcerdà que no tinguin cap sanció durant l'any 2009 i que això serveix per fer que els ciutadans millorin la seva manera de conduir (i d'estacionar) els vehicles.

No entraré a analitzar la mesura des d'un punt de vista polític, ja que això ja ho faran els polítics, però m'agradaria fer unes poques reflexions sobre el tema que no em deixen indiferent.

En primer lloc, imaginem-nos que anem per la recta de Queixans a 200 km/h. Ens para la policia i ens treu un munt de punts del carnet. Entrem al municipi de Puigcerdà, estacionem correctament el vehicle i ens dirigim a l'Ajuntament (o a on sigui) a cobrar el nostre xec de "bons conductors". Algú no hi veu una contradicció?

En segon lloc, pel que tinc entès, els diners previstos de recaptació del 2009 en concepte de multes freguen els 100.000 euros, dels quals es repartiran uns 40.000 euros. O sigui un 40%. Vol dir això que l'Ajuntament només té un 60% d'afany recaptatori?

En tercer lloc, molta gent de fora de la Cerdanya està empadronada a Puigcerdà per no pagar el túnel del Cadí i perquè l'impost de circulació és més barat que, posem, a Barcelona. Aquesta gent igual té un munt de multes pendents a Barcelona o a Sant Cugat, però possiblement cap a Puigcerdà. També rebran els seus 8 euros, oi?

Finalment, un principi fonamental del dret és no ser penalitzat dos cops pel mateix delicte. Si cometo una infracció viària a Puigcerdà i m'enxampen, primer hauré de pagar una multa i, a sobre, no rebré els 8 euros (doble càstig).

En fi, que 8 euros no són gaire cosa -serveixen per pagar potser un entrepà i una cervesa- però 40.000 euros són força calés per a Pugcerdà, que té molts problemes estructurals i que necessita reformes en molts sectors.

Però jo no sóc regidor i no em pertoca a mi decidir com es reparteixen els diners municipals. Simplement poso de relleu algunes contradiccions que generarà la polèmica mesura si s'arriba a aplicar.

26 de gener 2010

Pirotècnica olímpica

Tothom està esvalotat pel tema dels hipotètics Jocs Olímpics d'hivern de Barcelona-Pirineus. Per un moment, ens podem prendre seriosament la idea oblidant-nos que es tracta d'una 'boutade' electoralista del Sr. Hereu i que no serpa fàcil que el govern espanyol esculli Barcelona per sobre de Saragossa (ja se sap que els catalans som molt antipàtics, permeteu-me la ironia).

Suposem que tot ha anat com una seda i Barcelona i el Pirineu català són els encarregats d'organitzar els Jocs Olímpics d'hivern. Que bé, oi? Doncs, permeteu-me que sigui una mica aixafaguitarres, que sempre és bo considerar els pros i els contres sense deixar-se endur per sensacionalismes que, a la llarga, ens poden sortir molt cars.

Siguem pràctics: què en trauríem d'aquests Jocs Olímpics i a canvi de què? Perquè una cosa són uns Jocs Olímpics d'estiu com els del '92, on de fet, les instal•lacions es van repartir per tot Catalunya. Tot i així, es van fer autopistes, es van millorar carreteres, van aparèixer i desaparèixer nous barris, etc.

Però uns Jocs Olímpics d'hivern afecten una secció del territori molt petita: l'alta muntanya que, és de per si un ecosistema molt sensible i ja prou maltractat amb les activitats de lleure: hotels, pistes d'esquí, urbanitzacions, etc. De debò ens volem carregar el poc que ens resta d'alta muntanya a la Cerdanya?

Perquè, a canvi de què? D'omplir la caixa quinze dies? Realment compensa? A canvi de la glòria unes quants dies? I després què? Arran d'aquesta fama, haurem col•locat la Cerdanya al mapa, si és que no hi és ja. Què representarà això?

Us ho dic: més carreteres, desdoblament del túnel del Cadí, autovies pertot arreu, més ciment, més quitrà, menys natura i menys qualitat de vida. És la Cerdanya que volem? Si algú vol viure en una ciutat, que se'n vagi a Barcelona o a alguna de les nombroses ciutats mitjanes que té Catalunya, però no ens carreguem la comarca fins al punt de deixar-la feta un nyap.

De vegades la gent actua amb el cor sense fer servir abans el cervell. Crec que és el cas. Penso que avui dia millorar les infraestructures passaria per una línia fèrria eficient més que no per fer més autovies; crec que hem de tenir un bon Hospital i no més pistes d'esquí, que a fi de comptes i amb el canvi climàtic, cada cop hauran de pujar més de cota; crec que hem de potenciar més la natura i no anorrear-la. Però en fi, com gairebé sempre em trobo, suposo que estic en minoria...

25 de gener 2010

La complicada orografia de Puigcerdà

L'Ajuntament de Puigcerdà ha decidit connectar el pàrquing del Museu Cerdà amb el carrer Escoles Pies mitjançant un ascensor inclinat, similar (però de cabina doble) al que ja connecta la plaça de l'Estació amb el centre del poble. Val a dir que és una molt bona notícia. A més a més, gràcies als fons del "plan Zapatero", l'Ajuntament no s'endeutarà més.

No és que m'agradi gaire el sistema d'ascensors inclinats, però ens diuen que aquest és diferent i que s'espatllarà molt menys que el de l'estació, precisament per la doble cabina. Esperem que sigui cert. En tot cas, és una molt bona notícia per a tothom: pels habitants del barri de la Guingueta, que veuran simplificat el seu accés al centre de la Vila; per als visitants del Museu Cerdà i, en general, per a tothom que vulgui accedir a Puigcerdà per la zona del carrer Escoles Pies.

El nucli antic de Puigcerdà és geogràficament complicat. Es troba enturonat i això vol dir que una part important d'ell es troba als seus peus o en terrenys de fort pedent. Això complica molt les comunicacions i les infraestructures de tot tipus i només resten solucions com aquesta per poder véncer els obstacles que l'orografia imposa.

Fa temps que crec que seria una bona pensada de connectar el pàrquing del Museu amb el tram superior, però pensava que això aniria per a llarg donat l'estat actual d'endeutament del municipi. Afortunadament, el govern municipal ha sabut trobar una possibilitat en els fons estructurals "Zapatero" per resoldre aquesta necessitat de la Vila.

D'altra banda, sense que el problema de l'aparcament resti ressolt, això alleujarà una mica els problemes per aparcar, especialment els dies festius, quan Puigcerdà es col•lapsa i no és possible accedir al centre urbà amb vehicle.

Finalment, només resta que el desnivell entre el tram baix del carrer Escoles Pies (l'IES Pere Borrell) i la plaça de l'Alguer es pogués salvar també amb un ascensor panoràmic o d'algun altre tipus per poder donar accés total al centre urbà de manera còmoda. Però de moment, ja és un gran avenç el projecte de l'ascensor inclinat.

18 de gener 2010

La plaça de l'Ajuntament

Aquest cap de setmana vaig anar a veure la remodelada plaça de l'Ajuntament i no em va desagradar gens. És cert que queda una mica buida i que hi ha massa ciment pel meu gust, però també abans era una plaça dura, només que plena de cotxes.

La part més interessant potser, són les grades per asseure-s'hi i contemplar la Cerdanya. Abans només hi havia dos bancs de pedra i s'ocupaven fàcilment. Ara, l'espai disponible és molt més gran.

He de dir que, de tota manera, se'm fa una mica estranya. No sé si perquè està configurada a diferents nivells o perquè estic massa acostumat a veure-la com era abans, però en qualsevol cas haurem d'esperar a veure com evoluciona i quin ús en fan els ciutadans i els turistes.

Pel que fa al passeig 10 d'abril, esperaré que les obres estiguin enllestides, però tampoc em desagrada la configuració. Passa una mica el mateix: estic massa acostumat a veure'l arbrat i ara se'm fa estrany. Haurem d'esperar una mica.

És evident que Puigcerdà necessitava una reforma urbanística del centre històric. No entraré en si aquesta és la més adient o no, perquè je n'he parlat a bastament en altres posts, però crec que, com a mínim, s'ha canviat l'aspecte del centre urbà, si això és el que es pretenia.

Crec que manquen alguns detalls, però espero que amb el temps es corregiran. Ara caldrà esperar a que enllesteixin les obres de la plaça Cabrinetty i arribi l'estiu per poder veure quin ús intensiu en fan els ciutadans dels nous espais públics.

14 de gener 2010

Garrotades olímpiques

Ahir l'alcalde de Barcelona, el Sr. Hereu, va anunciar amb pompa i xerinola que Barcelona optava a organitzar uns propers Jocs Olímpics d'Hivern. Suposo que les enquestes li devien anar molt malament com per sortir amb una proposta com aquesta, però cal reconèixer que la jugada sembla haver-li sortit bé.

Amb el recolzament de l'aparell mediàtic controlat pel seu partit, la notícia va arribar gairebé a desplaçar la terrible tragèdia d'Haití. Ja se sap que venen molt més uns Jocs Olímpics a casa que un terratrèmol deleteri a l'altra banda del món. Especialment si el país que té la desgràcia de patir-lo no té petroli i no és ric.

Però tornem als Jocs Olímpics d'hivern. No cal saber gaire geografia per saber que a les muntanyes més properes a Barcelona no hi neva prou com per poder fer competicions d'esquí, així que tornem a recórrer al Pirineu. Ah, però a quin Pirineu? Al de "Lleida"? Al de "Girona"? De cop i volta tothom s'ha oblidat de l'Alt Pirineu i Aran.

El Pirineu esdevé, un altre cop, reserva hidrològica de l'àrea metropolitana i reserva econòmica -per la neu- totalment necessària per acomplir els somnis dels barcelonins: uns altres Jocs Olímpics, ni que siguin d'hivern.

I és clar, tothom s'apunta al carro: l'alcalde de Lleida amb el seu mític Pirineu de Lleida, el síndic d'Aran (que de cop i volta se'n recorda que pertany al Pirineu), la Molina i la Cerdanya i fins i tot els de Berga, que recorden que Barcelona també té pistes d'esquí. Deliciós, no trobeu?

Mentrestant, a l'Aragó i concretament a Jaca, s'ho miren amb els ulls entornats i amb no gaire bon humor. És natural, els ha sortit un competidor seriós a casa seva, per dir-ho d'alguna manera. Un altre element més en la tradicional rivalitat Catalunya-Aragó, o si ho voleu, entre la Cerdanya i la Jacetània.

No sé què en traurem d'això. Com a mínim, durant un parell de dies no es parlarà de corrupció, d'incendis intencionats o de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Però tranquils, que això durarà poc.

A fi de comptes, qui ha de decidir si es presenta Saragossa-Jaca o Barcelona-Pirineu és el Comitè Olímpic Espanyol (llegiu Madrid) i ja veig un altre cop els nostres polítics disfressats de lagarteranes anant a negociar a la capital del regne. Ja hem vist què ha passat amb l'Estatut o amb l'aeroport, oi?

En fi, que l'espectacle per saber quina part del Pirineu escull Barcelona per la candidatura també serà força entretinguda. Té diverses opcions i no descarto que, al final, s'agafi un repartiment salomònic entre elles, però mentrestant, els diferents caps de tribu repartiran unes quantes garrotades, cosa sempre digna de ser viscuda.

13 de gener 2010

Una nova dècada a la Cerdanya

Els propers 10 anys a la Cerdanya seran decisius per definir el model econòmic que ens ha de regir els propers 30 anys, com a mínim. Tenim vàries possibilitats sobre de la taula.

Una, és continuar com fins ara, apostant per la construcció i el turisme de cap de setmana, potser amb alguna variant, com la potenciació dels camps de golf i l'ampliació i interconnexió dels dominis esquiables.

Té l'avantatge que és la més senzilla, ja que no comporta canvis importants ni de mentalitat ni al teixit econòmic, però té el desavantatge que s'ha demostrat limitat en temps de crisi i, a sobre, es veu amenaçat per alguns factors importants com el canvi climàtic global.

Una altra possibilitat és apostar per una combinació de turisme de tot l'any -no només estacional i de cap de setmana, que molts cops bo és ni turisme- lligat amb la potenciació dels productes locals del sector primari, potser amb el desenvolupament d'alguna indústria de caràcter alimentari.

Això pot anar lligat -o no- amb la potenciació de la Cerdanya com a viver d'empreses d'alta tecnologia, que es desenvoluparien en un lloc natural, lluny de l'estrés de les grans ciutats i ideal per a certs tipus de projectes d'I+D.

Tot això cal debatre-ho, però sobre tot, cal que els actors implicats: administracions i sector privat hi creguin. Si no, suposo que continuarem amb el de sempre amb els resultats insostenibles de sempre fins que la cosa ja no doni més de si.